EL BLOG DE LA BIBLIOTECA DEL IES "GOYA" DE ZARAGOZA


biblioteca.ies.goya@gmail.com


domingo, 15 de octubre de 2017

"Tantas ciudades a las que debimos haber ido", de Joan Margarit



TANTAS CIUDADES A LAS QUE DEBIMOS HABER IDO


Es de ciudades cultas nuestro sueño,
con música y cafés hospitalarios,
la majestad de un puerto y estaciones
de hierro y de cristal
con los trenes bruñidos por la noche
y por la lluvia, por la misma lluvia
que nos arrulla en un pequeño hotel
o desde las ventanas de un museo.
Hay lugares tranquilos al amparo
de grandes árboles, gente educada,
callada, bien vestida, librerías
donde los ojos vagan mientras cae la tarde.

Tantas ciudades a las cuales
debimos haber ido, amada mía.
La luna sale tras aquellos puentes
de hierro de los años
en los que fue cambiando nuestra ley.
Desde entonces el tiempo es una lluvia
que nos inunda como a los tejados.
Pero en la luz del patio están los templos
de mármol blanco y travertino de oro.
Y por las calles de pequeños pueblos
encontramos estucos color tierra,
fastuosos, esgrafiados por el viento.
La casa del balcón posee aún
luz de conversaciones y refugio,
y cuando de los dos quede uno solo,
tendrá por compañía a los recuerdos,
la hiedra y el ciprés hasta encontrarnos
en las ciudades de este sueño.

                      De El orden del tiempo, 1985. Versión 
de Joan Margarit


Versión original en catalán:

TANTES CIUTATS ON HAVÍEM D'ANAR

El nostre somni és fet de ciutats cultes
amb música i cafès hospitalaris,
la majestat d'un port i estacions
de ferro i vidre
amb trens brunyits pels vespres
i per  la pluia, la mateixa pluja
que ens acompanya en un petit hotel
o des de les finestres d'un museu.
Hi ha recers a l'empara de grans arbres,
gent callada, educada i ben vestida,
i les silencioses llibreries
on els ulls vaguen mentre cau la tarda.

Tantes ciutats on havíem d'anar, oh estimada.
La lluna surt damunt dels ponts de ferro
dels anys quan canvià la nostra llei.
Des de llavors el temps és una pluja
que ens ha amarat igual que una teulada.
Però en la llum del pati hem vist els temples
de marbre blanc i travertí daurat.
Hem trobat, als carrers de petit pobles,
fastuosos estucs de color terra
esgrafiats pel vent. Aquesta casa 
del balcó i de l'eixida té una llum
de conversa i refugi. De nosaltres,
el qui quedi tindrà el xiprer i les heures
per fer-li de record y companyia
fins que ens trobem a les ciutats del somni.


     De L'ordre del temps , 1984

Entradas relacionadas:

[La imagen está tomada de: www.muralesyvinilos.com]

1 comentario:

  1. Construcciones, ciudades, puentes...es fascinante encontrar a alguien apasionado por dos disciplinas tan dispares en apariencia como la Arquitectura y la Poesía.
    Carlos San Miguel

    ResponderEliminar